Per a reivindicar el Dia de la Dona 2023, Acció Ecologista-Agró va celebrar el dissabte 4 de març, a La Casa Penya, una trobada amb dones de gran rellevància a l’àmbit de l’ornitologia. Amb elles vam compartir les seues experiències, vam parlar del paper de les dones en l’ornitologia i vam debatre sobre el present i el futur d’aquesta activitat.

Com és habitual, des de fa ja uns anys, al voltant de les reivindicacions internacionals del 8 de Març, en La Casa Penya, dins de les nostres activitats programades, li dediquem una jornada al paper de les dones, ja siga en la conservació de la natura, la ciència o l’agricultura.

Enguany la temàtica triada ha sigut l’ornitologia, per diverses raons. En primer lloc, perquè és una activitat que ens encanta i que, des de la nostra experiència en l’educació ambiental, serveix per a connectar a les persones, de totes les edats, amb el seu entorn. A més, en un temps on l’acceleració i el consum són la tònica comuna, l’observació d’ocells promou la calma i la pau mental.

Però, quina relació hi ha entre l’observació d’aus i el feminisme? Doncs, en els últims temps, es ve parlant de com més dones s’estan incorporant a aquesta activitat, com a hobby, fins i tot en contextos inesperats, allunyats del naturalisme o l’ecologisme.

Trencant prejudicis

Les dones han sigut protagonistes en l’àmbit de l’ornitologia des de fa molt. De fet, algunes de les persones pioneres en la lluita per la conservació de l’avifauna van ser dones, com les cèlebres Etta Lemmon i Emily Williamson, que van fundar l’actual RSPB (Royal Society for the Protection of Birds) en 1891. I que van aconseguir detindre el comerç de plomes i pells d’ocells per al comerç i l’ús en barrets a Anglaterra, gràcies a l’aprovació d’una Llei en 1921.

I no han sigut les úniques. Gràcies a la participació de més dones, s’han anat derrocant prejudicis i idees arrelades, que menyspreaven el rol de les femelles en l’ecologia dels ocells, fent-les fins i tot invisibles en les il·lustracions i guies.

Un d’aquests prejudicis té relació amb el cant dels ocells i es remunta als temps de la teoria de la selecció sexual de Darwin. Es deia que cantar és perillós, ja que revela la ubicació del cantant als depredadors, però també ofereix al mascle una gran recompensa, l’oportunitat d’atraure a una femella, i transmetre els gens a la següent generació.

Per tant, els mascles canten i les femelles no. Hui, la nova ciència en aquest camp està transformant aquestes idees tan arrelades. Les científiques estan descobrint que, de fet, en la majoria de les espècies d’ocells cantaires, les femelles canten i només ara les escoltem correctament.

Present i evolució de l’ornitologia

Per totes aquestes raons, va ser un plaer compartir experiències i idees amb quatre dones referents de l’ornitologia en el nostre territori: Yanina Maggiotto, presidenta de l’Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana; Anna Valentín, anelladora científica i tècnica de SEO/BirdLife; Pilar Gil, fotògrafa i membre de la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO); i Belén Colomer, jove biòloga i anelladora científica en formació del Grup Au.

Elles van ser les grans protagonistes de la jornada, explicant les seues experiències i exposant les seues perspectives sobre l’evolució d’aquesta activitat.

Partint de diferents punts de vista, algunes conclusions van ser comunes. La transcendència de la infància per a convertir-se en una persona amant de la natura. I, en el cas particular de les dones, resulta decisiu el suport de l’entorn familiar a l’hora de triar la ciència com a vocació.

També es va parlar de la importància de les referents. I de com l’educació hauria de promoure el coneixement sobre dones destacades, per a evitar així els biaixos de gènere a l’hora de triar carrera professional.

I encara que es va reconéixer un auge de l’activitat a l’Estat espanyol en els últims anys, i una major presència femenina, les dades encara reflecteixen grans desequilibris.  De fet, i segons la Secretaria del Centre de Migració d’Aus de SEO/BirdLife, l’any 2021, d’un total de 508 anelladors experts, només 67 eren dones (13,19%) i 441 homes (86,81%).

Quant a les persones sòcies, la situació sembla una mica més equilibrada, però sense arribar a la paritat. Segons dades també de SEO/BirdLife, a febrer de 2023, l’organització té 22.173 socis: el 40,54% són dones i el 59,46%, homes.

Aleshores, què es pot fer per a millorar la situació?

La promoció de grups de formadores dones, per a l’anellament científic, es va plantejar durant la xarrada, com una bona manera de fomentar l’augment de dones joves interessades a aquest sector.

Així mateix, la creació de grups de dones observadores d’ocells sembla una molt bona alternativa de crear comunitat. Per exemple, en l’àmbit estatal, el grup de dones Las Lechuzas pajareras va dirigit a dones professionals o amateurs, que s’interessen pel món dels ocells, de tota la geografia espanyola. Naix amb l’objectiu de donar visibilitat i mostrar el que fan i han fet les dones que es dediquen a l’estudi dels ocells, les ciències i la conservació i divulgació de la natura.

L’ornitologia, amb molt de futur

En conclusió, les dones estan ocupant cada vegada més un merescut espai en l’ornitologia i, gràcies a això, s’eliminen tòpics i s’amplia la visió i el coneixement sobre els ocells i el seu entorn.

Per part nostra, agraïm la participació de les ponents i totes les persones assistents. De segur, continuarem organitzant jornades com aquesta, perquè resulten summament enriquidores i representen un magnífic espai de diàleg i reflexió.

Laura Llopis.