Fins a 33 exemplars d’esta au en perill d’extinció han hivernat enguany a la Marjal d’Almenara

De tots els rapinyaires que sobrevolen les zones humides valencianes, sens dubte, el més emblemàtic és l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb la seua característica silueta en forma de V quan té les ales esteses.

Es tracta d’una rapaç que no arrisca massa en caçar. Entre les seues presses favorites destaquen els pollets i els joves d’altres aus aquàtiques, així com conills, rosegadors i rèptils i, en menor mesura, peixos, amfibis i ous. Ocasionalment, si escassegen les preses més habituals i fàcils, també es pot alimentar de carronya.

Esta espècie, que passa grans períodes de temps posada en terra, en arbustos o sobre la vegetació palustre, presenta dimorfisme sexual. O siga, la femella i el mascle són de colors diferents. Les femelles són un poc més grans i pesades i marró fosc, amb muscles, gola i front pàl·lids. Els mascles també són marrons, però les ales i la cua les tenen de color gris. Per la seua part, els individus immadurs són prou similars a les femelles.

Actualment, esta au de grandària mitjana es troba en perill d’extinció al nostre territori, segons el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada. De fet, l’arpellot de marjal va deixar de reproduir-se en les nostres zones humides durant la segona meitat del segle passat.

Els motius? Doncs, l’ús i abús de pesticides en els arrossars; la destrucció, contaminació i dessecació de les zones humides per la pressió urbanística i agrícola; la crema de la vegetació palustre durant la seua època de cria; la caça il·legal i l’exposició al plumbisme.

Afortunadament, amb la protecció de la majoria de les nostres marjals amb el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana i altres figures legals, el Circus aeruginosus està recuperant la seua presència al nostre territori, al mateix temps que millora l’estat de conservació dels aiguamolls. I, malgrat ser un nidificant escàs, cria de manera regular en marjals com la dels Moros o la d’Almenara.

De fet, una de les dues parelles reproductores d’Almenara es troba a la Finca de Penya, reserva de fauna silvestre custodiada per Acció Ecologista-Agró i on l’arpellot de marjal construïx el seu niu en terra, com en la resta d’aiguamolls, amagat en senillars (Phragmites australis) o bovalars (Typha domingensis).

Però, la Finca de Penya no només és important per a este rapinyaire en perill d’extinció com a zona de cria. També ho és com a zona d’hivernada, tal com hem pogut constatar enguany. El passat 12 de gener, l’equip de La Casa Penya d’AE-Agró ens vam sumar al cens hivernal d’arpellot de marjal, iniciativa de ciència ciutadana organitzada per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).

En total, eixe dia al capvespre vam contar 18 exemplars de Circus aeruginosus que van entrar a dormir en la reserva. Concretament, 16 femelles i dos mascles (un adult i un jove). A més a més, des de la Muntanyeta dels Estanys d’Almenara, el mateix dia i a la mateixa hora, els germans i ornitòlegs Bort, amb una bona colla de companys d’AE-Agró, van comptabilitzar altres 15 arpellots de marjal (12 femelles i 3 mascles) entrant a dormir entre la vegetació palustre.

Gràcies a este cens, sabem que en la Marjal d’Almenara hem tingut 33 Circus aeruginosus hivernant. Només als parcs naturals de l’Albufera de València (357), el Fondo d’Elx-Crevillent (155) i la Marjal de Pego-Oliva (34) han tingut una població hivernal major, segons les dades del cens de l’SVO de 2023, iniciativa de ciència ciutadana que en total ha comptabilitzat 718 arpellots de marjal este hivern a Alacant, Castelló i València.

La població hivernant de Circus aeruginosus és prou més elevada que la reproductora, que està formada per aproximadament una trentena de parelles en totes les zones humides valencianes. Tanmateix, a l’hivern els nostres aiguamolls reben un important contingent d’arpellots de marjal d’arreu Europa.

Durant els mesos més freds de l’any podem veure amb relativa facilitat mascles adults d’arpellot de marjal i, especialment, femelles. Moltes femelles. Als ornitòlegs i als aficionats a l’observació d’aus sempre ens ha sobtat i intrigat esta desproporció entre femelles i mascles. De fet, dels 33 Circus aeruginosus censats a Almenara este hivern, 28 han sigut femelles i només 5 mascles.

El motiu d’esta desproporció entre sexes, segons estudis recents, és que aproximadament el 40% de mascles d’arpellot de marjal es “disfressen” de femella. De fet, estos mascles “camuflats” presenten un plomatge permanent al llarg de tota la seua vida igual al de les femelles.

Així, durant l’època de nidificació, obtenen avantatges reproductors, ja que eviten baralles amb altres mascles i disposen de més temps per a l’aparellament, la qual cosa suposa un clar estalvi energètic i els permet incrementar potencialment el seu èxit reproductiu.

Miguel Crespo Roig.